Què fer si ocorre un terratrèmol?

L'Institut Geogràfic Nacional ha publicat informació molt útil que mostra gràficament i de forma resumida que fer abans, durant i despues d'un terratrèmol.

Viure un terratrèmol pot ser una de les experiències més terribles que una persona puga tenir. Clàssicament el sòl ha sigut nostra referència, la qual cosa mai va a fallar sota els nostres peus. ¿Què podem pensar quan s'agita com un penell davant el vent? Aquest esdeveniment fa que moltes persones es deixen portar pel pànic i actuen sense reparar mínimament en les conseqüències.

En l'estat actual de coneixement és impossible predir l'ocurrència d'un terratrèmol en un determinat lloc i data. No obstant açò, encara que açò poguera fer-se, de poc ens serveix si només tenim unes hores o amb sort uns dies per a reaccionar. En aquest supòsit amb gran seguretat salvarem les nostres vides, però si abans no hem pres unes mínimes mesures podrem perdre la nostra llar o estar llarg temps abandonats a la nostra sort, amb escassos mitjans per a sobreviure.

És per açò que la millor medicina avui dia siga la prevenció i la preparació per a actuar adequadament el dia que ocórrega el terratrèmol. En tots dos casos és necessari conèixer els fenòmens que es desencadenen i les situacions, a voltes inesperades, que es creen com a conseqüència de l'ocurrència d'un terratrèmol.

Una vegada que coneixem els principals efectes que causa un terratrèmol estem en condicions de prendre una sèrie de mesures conduents a disminuir els seus danys en el nostre habitatge o a prevenir les possibles manques i dificultats que ens poden ocasionar aquests danys en els primers dies després del terratrèmol.

Es pot començar identificant les possibles situacions de perill en els llocs on típicament es desenvolupa la nostra vida: a casa, en el treball, en l'escola, en el supermercat, en el carrer, etc.

A casa: imagine quins successos poden ser desencadenats per un terratrèmol i tracte d'evitar-los. Per a açò pot anar habitació per habitació i tracte de:

• Assegurar l'ancoratge de mobles i electrodomèstics alts i pesats a la paret, evitant la seua bolcada durant la sacsejada.
• Moure els objectes pesats a les parts baixes dels mobles per a evitar que caiguen; si açò no és possible tracte de subjectar-los mitjançant anelles, filferros o velcros a la paret o prestatges.
• Situar els objectes fràgils en zones pròximes al sòl.
• Disposar els mobles de manera que puga evacuar-se ràpidament l'habitatge després de cessar el terratrèmol. Evite acumular objectes que puguen entorpir les possibles vies de fuita.
• Substituir les portes de vidre per un altre material similar que no siga tallant en cas de trencar-se.
• Emmagatzemar productes químics (de neteja, pintures, etc) en zones ventilades i lluny d'on guarde objectes d'emergència (menjar, medicines, etc.).
• Identificar habitacions pròximes a arbres o pals de llum o telèfon. Si un d'aquests cau sobre la seua cambra pot derrocar la paret i caure el conjunt damunt seua.
• Localitzar mentalment les finestres, espills o qualsevol altre vidre que puga trencar-se i eixir acomiadat.

És convenient a més que:

• Identifique les zones més segures en cada cambra: murs de càrrega, pilars, marcs de portes (que no tinguen cristall sobre ells), etc. Les habitacions grans, amb grans finestrals i pocs elements de suport solen ser més les propenses a col·lapsar durant terratrèmols. Tracte d'evacuar-les ràpidament en cas de terratrèmol.
• Sàpia què fer en funció de l'habitació de la seua casa en què es trobe.
• Si viu en una casa amb diverses plantes tinga almenys una escala plegable. Millor si és una en cada planta.
• Parle amb la seua família i establisquen un lloc de reunió i qui ha d'anar a cercar als més xicotets de la família.
• Tots els membres de la família (excepte els més xicotets) coneguen on es troben les claus de pas de l'aigua i el gas, així com el panell de fusibles de la seua casa. Assegure's que tots saben com tancar aquestes claus o tallar el corrent elèctric en cas de necessitat. Pot ser convenient que etiquete aquestes claus, indicant clarament la posició "obert" i "tancat".

Assegure's tenir a mà, en llocs segurs i de fàcil accés:

• Menjar per a casos d'emergència en quantitat tal com per a viure una setmana. Aquest menjar preferentment no ha de precisar que es conserve refrigerada, ha de ser de poca o nul·la preparació, que s'ajuste a les necessitats i gustos de la seua família (no oblide aquells que puguen precisar un règim alimentós especial) i que s'emmagatzeme en porcions equivalents a un menjar (evite "sobres" que no pot conservar adequadament). Entre aquests aliments podem assenyalar: aliments enllaunats precuinats, cereals, fruita seca, sopes instantànies, galetes, caramels, etc.
• Aigua i llet en pols per a un període de temps similar.
• Emmagatzeme tots dos, menjar i beguda, en llocs secs i frescs. Revise periòdicament la data de caducitat dels envasos i vaja substituint els de data de caducitat més pròxima. Situe a més els productes de data de caducitat més pròxima els primers. Guarde tot en borses o caixes de fàcil transport.
• Utensilis de cuina (no oblide abrelatas). Coberts de plàstic i una navalla multiús. Borses de brossa. Pastilles per a barbacoa (poden servir també les pinyes de pins del jardí o bosc pròxim).
• Roba adequada a cada estació de l'any. Productes per a la condícia personal.
  Una farmaciola de primers auxilis. Medicines per a malalts crònics de la família. Vitamines. Benes i cicatrizantes. Termòmetre. Aprenga primers auxilis si encara no sap.
• Una caixa d'eines.
• Extintors.
• Molt important: tinga un xiulet, una ràdio, una llanterna i diversos jocs de piles (conservats en el seu envàs original). Revise periòdicament la data de caducitat de les piles i canvie-les en cas necessari. Pot ser convenient tenir aquests objectes en la tauleta de nit.

En el treball: procedisca de forma similar a la seua casa, identificant aquells objectes que poden eixir acomiadats durant la sacsejada. Organitzen un pla d'emergència i evacuació de l'oficina.

En l'escola: pregunte als professors sobre els plans d'emergència de l'escola. ¿Com és la seua responsabilitat i el seu paper en cas d'emergència? Assegure's que s'ensenya als estudiants (els seus fills) què fer quan ocórrega un sisme.

Un terratrèmol pot durar des d'uns pocs segons fins a una mica més d'un minut. Si és gran primer notarà una pertorbació moderada, les ones P, però després el sòl vibrarà violentament i possiblement perdrà l'equilibri. És també probable que no puga moure's: nombrosos objectes que cauen, les finestres i portes que s'obrin i tanquen violentament o la seua pròpia por poden impedir-li avançar.

Independentment d'on es trobe, procure mantenir la calma i no es deixe dominar per la por. Amb tota probabilitat la seua primera reacció serà de sorpresa o de confusió. A continuació s'adonarà que es tracta d'un terratrèmol. En cap cas i circumstància cride ¡és un terratrèmol! , que pot alimentar la por d'uns altres. Millor cridar ¡A cobert! que pot ajudar al fet que algú salve la seua vida situant-se en un lloc segur.

La seua resposta dependrà d'on es trobe quan ocórrega el terratrèmol. Considerem a continuació les circumstàncies més probables:

Dins d'un edifici:

• Continue dins fins que acabe el terratrèmol.
• Allunye's de tot objecte que puga caure-li damunt. Allunye's també de finestres o espills que el cristall dels quals puga esclatar i tallar-li.
• Evite passar sota portes amb finestrals damunt del marc de la porta.
• Cerque una taula o moble sòlid i fique's sota.
• Si troba un passadís, un pilar, una cantonada de la sala o el marc d'una porta (sempre que no tinguen un finestral damunt) assega's en el sòl, flexionant i alçant els genolls per a cobrir el seu cos i protegisca el cap amb les mans. Si té un llibre, periòdic, casc, un coixí o alguna cosa amb què cobrir el cap, faça-ho immediatament.

A casa: Seguisca les recomanacions anteriors però a més:

• Si està en la cuina, isca immediatament d'ella. És la cambra més perillosa de la seua casa pel gran nombre d'objectes que hi ha en els armaris i que poden caure.
• Si està descalç (en el llit, dutxa, etc.), llance una manta o tovallola al sòl i camine arrossegant els peus sobre ella per a evitar corts amb cristalls trencats. Procure ficar-se sota el llit fins que passe el terratrèmol.
• Si està en una cadira de rodes, bloquege les rodes i cobrisca el seu cos doblegant-se sobre si mateix i cobrint el seu coll i cap amb les mans, manta o un altre objecte que tinga a mà.

En un edifici públic (supermercat, cinema, biblioteca, etc):

• No córrega espaordit cap a l'eixida. Es pot crear un devessall humà que amb tota probabilitat provocarà més ferits que el propi terratrèmol.
  Allunye's de finestres o portes de cristall.
• Si està en el cinema o el teatre tire's al sòl, de genolls, cobrint el seu cap i coll amb les mans. Procure a més realitzar-ho en el buit de la seua butaca, de manera que els seus veïns puguen fer el propi en els seus respectius buits.
• En espais amb prestatgeries (biblioteques, arxius, supermercats, etc.) isca dels passadissos on es troben les prestatgeries i acatxe's, de genolls, cobrint el seu cap i coll, al costat dels laterals de les prestatgeries.
• En l'escola faça que els xiquets i estudiants s'agenollen sota el seu pupitre, posant-se un llibre sobre el cap.

Si es troba en un vehicle conduint:

• Detinga lentament el vehicle, en el voral de la carretera.
• No pare mai sota o sobre la plataforma d'un pont. Tampoc al costat de pals.
• No isca del vehicle fins que acabe el terratrèmol.
• Procure no bloquejar la carretera.

Si es troba en el carrer:

• Allunye's

Una vez que ha terminado la vibración, su respuesta va a variar dependiendo de donde se encuentre y de los daños ocasionados. Como en los casos anteriores vamos a considerar varias posibilidades.

En casa:

• Si está en la oscuridad no encienda la luz o una vela. Utilice la linterna.
• Cierre la espita del gas, el suministro de luz y el agua.
• Si aprecia un escape de gas no corte la luz; al hacerlo puede saltar una chispa que prenda el escape. No utilice aparatos eléctricos que puedan causar chispas y abandone rápidamente el edificio.
• No abandone su vivienda si no observa daños en ella, pero tampoco se asome a ventanas o balcones, que podrían fallar con su peso.
• Si fuera necesario evacuar la vivienda, háganlo todos los miembros de la familia conjuntamente. Si alguien no responde puede estar conmocionado y requerir ayuda.
• Si se queda atrapado entre las ruinas de su casa, procure escapar entre los huecos existentes entre los escombros. Si esto no es posible, utilice un silbato para llamar la atención de los equipos de rescate. Mantenga la calma.
• Si tienen que evacuar su casa y viven en un bloque de viviendas, utilicen las escaleras, nunca el ascensor. Espere a que un técnico revise los daños y determine si es seguro volver a ocuparla.
• Si vuelve a casa, no entre en ella si observa daños.
• Aléjese de cables rotos o caídos. Vigile que los niños no se acerquen a ellos.
• No utilice el teléfono a menos que sea estrictamente necesario. Puede colapsar líneas vitales de comunicación de las autoridades.
• Encienda la radio y escuche las noticias y partes de información de Protección Civil . Obedezca las instrucciones de las autoridades.
• Si no hay suministro del agua, no utilice la cadena del inodoro. El agua de su depósito puede ser muy útil.
• Proceda a recoger los paquetes donde guardaba las cosas que se indicaban en el apartado de "tener a mano". Si no tiene electricidad pero puede acceder a los alimentos de su frigorífico, utilice estos primero.
• Procure no mover a personas gravemente heridas a menos que sea necesario. Espere a que lleguen equipos de rescate.

Si está en la escuela, siga el plan de emergencia establecido en la misma.

Si en encuentra en un vehículo , encienda la radio y procure volver a su casa con gran precaución, evitando rutas que crucen numerosos puentes. En ningún caso vuelva a casa si vive debajo de una presa o cerca de la playa.

Si está en un barco y el terremoto ha sido violento, posiblemente se forme un maremoto. Si estaba fuera y alejado del puerto, diríjase inmediatamente a mar abierto, allí las olas de maremoto tendrán mucha menor altura debido a la mayor profundidad del mar. Si por el contrario se encuentra en el puerto, baje del barco y aléjese inmediatamente de la costa. En ningún caso vaya a la playa a ver venir el posible maremoto.

La principal causa de daños ocasionados por los terremotos es la propia sacudida. Dicha sacudida provoca la caída de numerosos objetos y el derrumbamiento de edificios. El colapso de edificios provoca que en el mejor de los casos sus habitantes queden atrapados entre los escombros, siendo frecuente que perezcan por aplastamiento. Por otra parte la caída de objetos puede causar numerosas heridas, llegando incluso a la muerte si se trata de objetos muy pesados (muebles, lámparas pesadas, falsos techos, etc.) o cortantes (fragmentos de vidrios de ventanas).

Otros daños que provoca el terremoto afectan al terreno:

• Asentamientos diferenciales en el suelo.
• Deslizamientos de tierras y formación de coladas de barro.
• Licuefacción del suelo.
• Avalanchas.
• Agrietamiento y fractura del suelo.

Así como:

• Maremotos.
• Inundaciones (por ruptura de embalses, conducciones de agua, etc).

Todos estos fenómenos pueden ser muy destructivos si afectan al terreno sobre el que se asientan nuestras ciudades o las infraestructuras necesarias para el normal desarrollo de nuestra vida (hospitales, bomberos, depósitos de abastecimiento de agua, combustible, centrales eléctricas, etc.).

Un aspecto muy importante a tener presente es que tras un terremoto, sobre todo si éste ha sido destructivo, es muy probable que se interrumpa el suministro de luz, agua y teléfono. Ello nos puede obligar a tener que vivir durante un período de varios días en unas condiciones totalmente inesperadas para nosotros, sin frigorífico donde almacenar los alimentos, sin agua o luz para cocinarlos.

Otro fenómeno que suele acompañar a muchos terremotos, y que a veces ha causado más daños que la propia sacudida, es el fuego. Como consecuencia de la vibración puede romperse la conducción del gas de la cocina; una chispa de un cable roto o el inocente fósforo que encendemos para ver mejor en la oscuridad puede desencadenar un incendio que arrase nuestra vivienda o incluso nuestro barrio. La falta de suministro de agua puede además impedir que se pueda apagar este incendio.

Otros daños o situaciones que puede causar un terremoto son:

• Cierre de carreteras y vías férreas. Colapso de puentes.
• Cierre de supermercados y comercios en general. Limitación en el acceso a bienes de consumo.
• Contaminación del aire y agua por escapes tóxicos e incendios.
• Colapso de hospitales.
• Falta de zonas de acogida. Exposición a las inclemencias del tiempo.