Figura 1: Senyals, associades als terratrémols de Veneçuela, registrades per les estacions de banda ampla de la Xarxa Sísmica de la Comunitat Valenciana.
Els recents terratrémols de Veneçuela (24/06/2026), de magnituds 7.2 i 7.5 separats per tot just 39 segons, han obert un intens debat en la comunitat científica: es va tractar de dos esdeveniments independents o d'un únic sisme? De moment, la hipòtesi més acceptada és que estem abans un doblet sísmic o doble terratrémol. Què és un doble terratrémol?
És un fenomen en el qual dos terratrémols de magnitud molt similar ocorren quasi en el mateix lloc amb una diferència de segons, minuts o pocs dies. A diferència d'un escenari sísmic comú —on un terratrémol principal, clarament més gran, és seguit de rèpliques més xicotetes—, en un doblet els dos esdeveniments tenen una grandària similar i, per tant, una capacitat de destrucció equiparable.
A més del cas de Veneçuela, un altre exemple recent va ocórrer a Turquia. Un primer terratrémol de magnitud 7.8 va transferir i va acumular esforços en una falla veïna que va acabar per trencar-se només 9 hores més tard, generant un segon gran sisme de magnitud 7.5.
El cas d'Alacant: el doblet de 1919
I a la nostra província? Hem tingut doblets sísmics? La resposta és sí. L'exemple més clar el trobem en els dos terratrémols de 1919 en la zona de Jacarilla-Torremendo.
El 10 de setembre de 1919, dos terratrémols van ocórrer a l'SE de la localitat de Torremento: el primer, de magnitud 5.5, va succeir a les 10.40 h del matí; el segon, de magnitud 5.3, a les 10.56, tan sols 16 minuts després. A més, multitud de rèpliques, de fins a magnitud 4.4, es van sentir al llarg de les següents setmanes.
Estos terratrémols es van produir en la falla de Torremendo, una branca que forma part del sistema de falles del Baix Segura. Esta és una de les estructures sismogenéticas més actives de la nostra província, tristament famosa per haver causat també l'històric i devastador terratrémol de Torrevieja de 1829.
Figura 2: Mapa amb la localització del doblet sísmic de 1919 (Jacarilla-Torremendo) i del terratrémol de Torrevieja de 1829 causats per les falles de Torremendo i del Sota Segura
Per què ocorren estos doblets?
Es tracta d'una espècie de “efecte domino” tectònic. Quan una falla es trenca i allibera energia (el primer terratrémol), el desplaçament dels blocs de falla acumula una enorme “tensió tectònica” en les zones confrontants. A vegades, esta transferència d'esforços provoca una nova ruptura en un segment pròxim de la mateixa falla o en una estructura veïna. Si esta zona ja estava al límit de la seua resistència, és a dir, "llista per a trencar", l'energia transferida actua com un detonador immediat del segon gran terratrémol.
Faules i veritats: terratrémols a milers de quilòmetres
Arran d'estos esdeveniments, sorgix un dubte habitual: quina relació tenen els terratrémols que ocorren amb pocs dies de diferència en zones molt allunyades del planeta? La resposta és rotunda: cap.
La Terra és un planeta viu i dinàmic. Perquè ens fem una idea, cada setmana es produïxen de mitjana entre 20 i 30 terratrémols de magnitud superior a 5.0 a tot el món. Per este motiu, quan un d'estos sismes colpeja una zona poblada i salta als informatius, és pura coincidència estadística que uns dies abans o després ocórreguen altres tremolors significatius a l'altre costat del globus. No hi ha connexió entre ells; simplement és el funcionament natural del nostre planeta, gràcies a la Tectònica de Plaques.
